COLETTE

Curtmetratge inspirat en el cinema francès de la Nouvelle Vague. L'argument gira al voltant d'una història d'amor entre un famosa cantant que fuig de la ciutat i un mecànic de poble.

La Nouvelle Vague es caracteritza per ser un moviment que contradiu el cinema comercial i les grans maquinàries de Hollywood, per tant, les seves tècniques de rodatge també son el contrari que la dels grans equips americans.

En quant a moviment hi ha una gran quantitat de travellings, també es veuen més moviments bruscos dels que podem trobar en una cinema més comercial. Per tenir una perspectiva més realista i acostar-se a l’espectador es fan servir molts pla detall, picats, contrapicats i com hem mencionat abans travellings. L’ordre d’aquests plans és alterat pel director a postproducció.

El sons que escoltem, deixant a banda la música, casibé sempre són sons en directe, els hi agraden molt els sons naturals que genera l’escena mateixa. En les obres de molts directors escoltem com el so natural del moment casibé que tapa el propi diàleg dels actors.

En quant a llum es trenquen les normes també imposades per Hollywood. Aquestes normes deien que eren necessàries quatre llums per rodar: llum principal, llum de farciment, contrallum i llum de fondo. La Nova Onada deixa enrere tot això i agafa com a font principal de llum la llum del sol. Les tècniques més popular són:

Exposició a la sombra, deixant el sol sobreexposat.
Tècnica High Key, baixa exposició general creant densitats i un enorme ventall de tons.
Filmació en condicions de llum desfavorables.
En interiors s’aprofita la llum natural que entra de portes i finestres. Quan és necessària llum artificial es fa a través de llenços o paper difusors o fet-la rebotar contra parets o panells. Amb aquestes tècniques es busca que tot sembli llum natural i eviten les llums típiques d’estudis de rodatge.